A partir de la imatge
Sentia que volia escapar
no ho vaig poder pensar més
em vaig llançar al mar.
A la llunyania podia distingir
la daurada llum del far.
En la blau profunditat les ones
es confonien amb núvols
que el vent havia portat.
Era estrany que una xuiqueta com jo
entre els peixos poguera nadar.
Curiosa, vaig mirar al cel
i em vaig adonar
que el color havia canviat.
Ja no era al mar
sinó que a la habitació havia tornat.
La il.lusió del somni havia acabat.
Ana i Aitana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada