Poema
Ja fa molt de temps
Ja fa molt de temps
des de que ell se'n va anar
tots els matins a través de la finestra
jo mire el mar blau.
I espere amb il.lusió
I espere amb il.lusió
que ell torne de la llunyania.
Un dia escapar-me'n intentí
i comecí a nadar
però la profunditat i
els peixos em van esglaiar
i al far em torní.
Sé que encara
sóc una xiqueta,
però no pare de somiar ,
en volar pel cel,
els núvols transpassar
i que el vent m'acarone
la meua melena daurada.
I encara que sé que és impossible
jo mire el mar blau
perquè en els meus pensaments
perquè en els meus pensaments
tinc molta curiositat
de saber on està ell,
i espere amb il.lusió
i espere amb il.lusió
que torne de la llunyania.
Veronica Navarro i Mireia Risueño
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada