DALT DEL FAR
Dalt del far em saludava
una xiqueta
que dels trons s'amagava
i que als peixos cantava
Ulls blaus mar
cabell llis daurat
galtes per a acaronar
somriure blanc acaramelat
Fa temps que el meu cor no està amb ella.
Recorde arrepentir-me d'abandonar
a la criatura més bella
que mai podria jo somiar
De les profunditats de la memòria
no pot escapar el viu record
que el vent del pensament
intenta esborrar
La meua il·lusió
és a casa tornar
per vore-la altra vegada
a la finestra aguaitar
Tant de bó que puguera nadar pels núvols
i tornar-me a trobar
amb aquella mirada curiosa
que amb aire de melangia
mirava a la llunyania.
Autores: Ivana Mei Lamberto Tormo i Teresa Gramuntell Bonet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada