La maldició de la nina -Alicia Peiró Codoñer. Relat guanyador

RELAT GUANYADOR!!   

LA MALDICIÓ DE LA NINA

Júlia era una xiqueta a qui agradaven molt les nines de tot tipus. Tenia una prestatgeria plena de nines. Ella i les seues amigues jugaven i jugaven amb elles i s'ho passaven d´allò més bé. Júlia vivia molt feliç, tenia tot el que necessitava i totes les nines que volia. Eccepte una. Li faltava per a la seua col·lecció la nina més bonica i única de totes, la de fusta pintada amb or i plata. Aconseguir-la era el seu desig.

Van passar els mesos i ja quedava menys per al seu aniversari. I per fi va arribar el dia. L´aniversari va ser fantàstic. Va haver jocs molt divertits, un berenar boníssim i per últim els regals. I, entre tots, el que més desitjava en aquest món: la nina més bonica de totes. Estava emocionadíssima, tant que va córrer al seu dormitori a deixar-la a la prestageria, amb les altres nines.

Aquella nit es va adormir amb un sonriure als llavis i amb la nova nina als braços. Van passar les hores i es va fer de dia. Però alguna cosa va canviar aquell matí. Es va alçar del llit i va vore que la nina ja no estava als seus braços, sinò a al prestage. Ella va suposar que havien sigut els pares que l'havien guardada. Encara que això no va ser l´únic estrany que passaria. Va baixar a la cuina i va vore al pare amb el botiquí
d´emergències curant la mare. Júlia es va arrimar un poc més i va vore a sa mare tota adolorida i amb els braços plens de sang. Li va preguntar què li havia passat, però ni ella ho sabia. També es va estranyar quan mirà el rellotge i va vore que ja eren les 2.00h."Com s´havia fet tant tard?". Per aclarir-li els dubtes els pares li van dir que eixa no era l´hora bona, que es veu que a la nit s´havia avançat l´hora en tots els rellotges de la casa... Però eixe no va ser l´´unic matí estrany, tots els matins següents passava el  mateix: la nina no estava al llit amb ella, la mare apareixia amb els braços sangnants i l´hora s´avançava.
Va haver un dia que va ser diferent de tots els demés. Quan la xiqueta es va despertar, la nina continuava sense estar al llit com ja era habitual, però tampoc hi era a la prestatgeria. Va buscar-la per tota la casa. No hi havia manera, la nina no apareixia. Aleshores per animar-la els pares li van dir de jugar a l'amagall i de pas, aprofitar per buscar la nina. Ella va acceptar l´oferta. Va buscar el lloc idoni per amagar-se i aleshores va escoltar una veu que deia "Estic ací". La veu venia del soterrani, així que pensant que era la mare va baixar a vore, i de sobte algú la va espentar. Es va quedar tirada a terra i quan es va alçar, va vore a una xiqueta penjada. Va cridar tan fort com va poder i corrent va eixir d´allí. Els pares volgueren saber què li havia passat, però ella no els va dir la veritat perquè pensava que deuria ser una imaginacióres i va preferir oblidar-ho tot...
Aquella mateixa nit dormia plàcidament quan algú li va estirar dels peus. Asustada va córrer a avisar els seus pares, però a l'arribar al dormitori estaven morts. Júlia ja no podia més, açò ja no era una imaginació!Una força incontrolada la dugué fins al soterrani i es va penjar d´una corda a l'igual que li va passar a la xiqueta de feia molts anys enrere.
 Anys després, la nina va trobar la seua próxima víctima.

Alicia Peiró Codoñer