EL GERMÀ QUE NO ERA
Ainhoa Gramuntell Bayarri 1erP
Fa molts anys, en un poble xicotet al costat de la Serra Calderona, vivia un matrimoni amb un fill que li deien Joan i tenia dotze anys. Sols tenien un fill perqué el part va ser per cessária i es va complicar. El metges li van dir que no tinguera més fills perquè podría perillar la seua vida. Aleshores el matrimoni van decidir en adoptar un altre xiquet. Van adoptar un xiquet de deu anys , que es va quedar sense pares al quemar-se la seua casa amb el pares dins. El seu nom era Alex i al principi de viure en aquesta casa era un xiquet molt simpàtic i agradable i per aixó el pares estaven molt contents ja que s´estava adaptant molt bé a la nova família. Pasaren uns dies i anava tot mol bé però una vesprada Joan jugava al jardí de la casa amb la seua pilota tot sols i Alex , que estava dins de casa, el va vore,ixqué fora i li preguntá si podía jugar amb ell. Joan va dir que sí. Estigueren jugant una estona i anava calfan-se l´ambient , pequè el dos volien ser millor que l´altre jugant al futbol. Alex no podia llevar-li la pilota,aleshores amb una patada a la canella, va fer caure a Joan .Joan comenca a plorar i queixar-se de manera que deseguida aparegué sa mare. La mare va renyir a Alex,diguen-li que aixo no era manera de jugar, aleshores el xiquet comenca a camviar d´actidud davant la seua nova família. Ell volia ser el centre d´atenció ,desijava que sols el volgueren a ell, també estava pendent del seu germà i volia d´una manera o altra eliminar-lo. Alex durant uns dies va planejar un pla per fer tal cosa. Una nit , a les tres de la matinada es va despertar, ixqué cap al jardí, agafa un terrós de terra i en llanca cap a la finestra de l´habitació del seu germà que estava a la segona planta de la casa.Quan feu aixó ,corregué cap a dins de la casa,puja a l´habitació de Joan i obrigué la porta.En eixe moment Joan estava asomat a la finestra ,per saver que havia provocat aquell colp i soroll i es quan Alex corregué cap a ell i a traició, per l´esquena el va espentar .Joan caigué i des de dalt ,Alex comprovà que Joan no es menejava i va pensar que s´havia mort, havia eixit en la seua. Tres hores després, el pare va eixir de casa cap al treball i va vore que el seu fill Joan estava allí estés en el jardí. Crida a la seua dona tot nerviós per a que avisara una ambulància.Alex estava felic, ara era l´únic fill a la família i no podrien sospejar que la caiguda de Joan era culpa d´ell. La policia pensaria que Joan voldria agafar alguna cosa que hi havia a un arbre ,que estava al costat de la seua finestra i per mala sort havia caigut. A l´hospital el metges pogueren salvar a Joan i als tres déstar allíel xiquet contà que algú l´havia espentat, però no savia cert qui. Aleshores el pares ven ser descartats perquè no tenien un motiu aparent ,però la policIa va fer preguntes sobre l´actitud que havia tingut Alex durant aquets últims dies . El pares contaren que si que havien notat un camvit en el comportament de Alex,. se´l notava molt celós.El policies aleshores investigaren el pasat de Alex i sobretot el incident que hi hagué quan es van quemar el seus pares biològics. Van descubrir que Alex va tindre cels perquè el seus pares biològics ,anaven a adoptar un altre xiquet,aleshores ell va pensar que ja no anava a ser el rei de la casa i va fer aquella animalà. Va ser condenat a molts anys a un centre de menor fins que fora major d´edat i pasara a una cárcel d´adults. Aco ens ensenya que el que no vuigues que et fajen no ho fajes als demés.
FIAinhoa Gramuntell Bayarri 1erP
Fa molts anys, en un poble xicotet al costat de la Serra Calderona, vivia un matrimoni amb un fill que li deien Joan i tenia dotze anys. Sols tenien un fill perqué el part va ser per cessária i es va complicar. El metges li van dir que no tinguera més fills perquè podría perillar la seua vida. Aleshores el matrimoni van decidir en adoptar un altre xiquet. Van adoptar un xiquet de deu anys , que es va quedar sense pares al quemar-se la seua casa amb el pares dins. El seu nom era Alex i al principi de viure en aquesta casa era un xiquet molt simpàtic i agradable i per aixó el pares estaven molt contents ja que s´estava adaptant molt bé a la nova família. Pasaren uns dies i anava tot mol bé però una vesprada Joan jugava al jardí de la casa amb la seua pilota tot sols i Alex , que estava dins de casa, el va vore,ixqué fora i li preguntá si podía jugar amb ell. Joan va dir que sí. Estigueren jugant una estona i anava calfan-se l´ambient , pequè el dos volien ser millor que l´altre jugant al futbol. Alex no podia llevar-li la pilota,aleshores amb una patada a la canella, va fer caure a Joan .Joan comenca a plorar i queixar-se de manera que deseguida aparegué sa mare. La mare va renyir a Alex,diguen-li que aixo no era manera de jugar, aleshores el xiquet comenca a camviar d´actidud davant la seua nova família. Ell volia ser el centre d´atenció ,desijava que sols el volgueren a ell, també estava pendent del seu germà i volia d´una manera o altra eliminar-lo. Alex durant uns dies va planejar un pla per fer tal cosa. Una nit , a les tres de la matinada es va despertar, ixqué cap al jardí, agafa un terrós de terra i en llanca cap a la finestra de l´habitació del seu germà que estava a la segona planta de la casa.Quan feu aixó ,corregué cap a dins de la casa,puja a l´habitació de Joan i obrigué la porta.En eixe moment Joan estava asomat a la finestra ,per saver que havia provocat aquell colp i soroll i es quan Alex corregué cap a ell i a traició, per l´esquena el va espentar .Joan caigué i des de dalt ,Alex comprovà que Joan no es menejava i va pensar que s´havia mort, havia eixit en la seua. Tres hores després, el pare va eixir de casa cap al treball i va vore que el seu fill Joan estava allí estés en el jardí. Crida a la seua dona tot nerviós per a que avisara una ambulància.Alex estava felic, ara era l´únic fill a la família i no podrien sospejar que la caiguda de Joan era culpa d´ell. La policia pensaria que Joan voldria agafar alguna cosa que hi havia a un arbre ,que estava al costat de la seua finestra i per mala sort havia caigut. A l´hospital el metges pogueren salvar a Joan i als tres déstar allíel xiquet contà que algú l´havia espentat, però no savia cert qui. Aleshores el pares ven ser descartats perquè no tenien un motiu aparent ,però la policIa va fer preguntes sobre l´actitud que havia tingut Alex durant aquets últims dies . El pares contaren que si que havien notat un camvit en el comportament de Alex,. se´l notava molt celós.El policies aleshores investigaren el pasat de Alex i sobretot el incident que hi hagué quan es van quemar el seus pares biològics. Van descubrir que Alex va tindre cels perquè el seus pares biològics ,anaven a adoptar un altre xiquet,aleshores ell va pensar que ja no anava a ser el rei de la casa i va fer aquella animalà. Va ser condenat a molts anys a un centre de menor fins que fora major d´edat i pasara a una cárcel d´adults. Aco ens ensenya que el que no vuigues que et fajen no ho fajes als demés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada