Relat de por. Ana Picó

                                                         Em coneixes?

Autora Ana Picó.


Dublín. 7 d'agost. 

La casa feia olor a humitat, la televisió estava sense senyal i les imatges eixien borroses. L'home d'ulls verds, Anton, va agafar el mando de la televisió, quan de sobte va sentir que es tensava involuntàriament. Aquell olor, aquells pasos arstrant-se, aquella respiració entrecortada...no podia ser. Una ráfaga de por el va sacudir i es girà just a temps per a vore una sombra damunt d'ell. Una, dos, tres vegades va notar com un ganvet li atravesava el cos de dalt a baix. Es va desplomar a terra, la boca estava plena d'espessa sang que li cauia d'ella i embrutava el sol. Per fi, aquells ulls verds es van tancar per no obrir-se més. 



Dublín 1 setembre.
Ali i la seua amiga Mara van entrar a la casa que havien alquilat. Ali era molt tranquila, preferia un bon llibre abans que una sesió de compres desenfrenada, en canvia, Mara sempre anava a per totes, mai parava i no deixaba que ningú la mangoneara. Feia un més que havien parlat en el propietari, Anton sobre alquilarla. Eren les deu de la nit i la foscor augmentava les seues ganes d'entrar a la casa. Al entrar, una pudor horrible va fer que les entraren unes ganes de vomitar terribles. Van dirigir-se cap al olor i quan van vore el que hi era Ali no ho va poder suportar i va vomitar. Mara es va fer un gest de fàstic. Va traure el móbil i va tractar de comunicar amb la policia. No li donava senyal i es va dirigir cap a la porta. Tancada. Mara va començar a temblar. Va tornar amb Ali i en eixe instant van sentir com algú les mirava, una mirada gélida, escrutadora i senestra. Mara va proposar tancar-se en una habitació i aixó van fer. AL entrar van sentir unes veus. 
-Igual són persones que han entrar.-Va dir Ali. Van abrir i no van vore res, van anar cap al mort i una oleada de por les va recórrer quan van descobrir que no hi era. La televisió estava encesa i van vore com dos persones, una Anton i altra una dona es casàven. Eixes eres les veus.
-Em va traicionar...-Va dir una vez femenina al seu costat. Mara va donar un bot i va cridar. Va començar a correr i es va tancar a un cuart. Un crit  horrible d'Ali va retronar per tota la casa. Mara va tancar els ulls i va començar a suar. L'última cosa que va sentir va ser la veu d'Ali en el seu coll i una espécie de carícia al braç que prometia dolor per tot l'odi que desprenia. 
-M'has traicionat...

Periódic del dia seguent. 
Troben un escrit de sang en la casa d'un veí del barri. No s'han trobat cossos ni ferits. El policies encara no saben a qué es refereix. "Ara mai ens separarem."