L'ASSASSINAT DE LA PERFECCIÓ
Autora: Teresa Gramuntell
Era una xiqueta perfecta i rossa, de cabells rulls i llargs, amb una mirada angelical com les profunditats de la selva amazònica. Tenia la cara ovalada amb una pell avellutada i blanca que resaltava amb les seues galtes rojes com la grana. Era molt alegre, simpàtica i empàtica i era apreciada per arribar a ser dolça dense arribar a ser empalagosa. A més, era bona estudiant i treia molt bones notes.Viavia en un pis amb la seua familia,també perfecta. La veïna del costat envejava a la seua familia, però no li importava que anara jugar amb la seua filla de tant en tant.
Un bon dia, les dues xiquetes es barallaren per una cosa sense sentit; la filla de la veïna tenia una nina que s'estimava molt i amb la que la xiqueta perfecta volia jugar. La veïna, aprofitant la discusió, va fer fora a la xiqueta.
Al dia següent tot era normal: tots hi eren vius, la xiqueta perfecta continuava igual de perfecta...però la xiqueta de la veïna desaparegué i tornà a apareixer a un carreró fosc i brut, amb les venes tallades i desagnada, morta.
La veïna es va tornar boja; ja no volia menjar i deia coses sense sentit, com que la seua filla hi era viva i que no havia mort. Una nit es va sentir "No, pietat, per favor, pietat!". Al dia següent la veïna hi era morta al terra del saló, amb un camisó blanc, disposada com una nina i amb la mirada al buit.
I ací acaba la història. Bé, se m'ha oblidat un petit detall: la xiqueta perfecta s'anomenava Pietat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada