MARINA. ACT.3

Seguim amb Marina

Avança't al final

Hem de tenir llegit fins a la pàgina 117 per a la propera sessió de dimarts,  dia 20 d'octubre. 

1ESO P

Teresa Gramuntell, del grup Lecturailocura, format per Sandra Igual, Ainhoa Gramuntell i jo.

3.- 

{...} Al hospital, en l'habitació setze regnaba el silenci. Només es sentia el pitit del pulsometre i la respiració de Marina. La familia estaba expectant, esperant el veredicte de la salut de la moribunda. L' Enric li subjectaba la mà, mentre que l'Ana observaba amb ulls vidriosos el seu rostre inexpresiu. Entre aquell silenci vingué el metge, informant de que la Marina havia entrat en coma. Els dos amics es miraren i sense pensar-ho l'Enric exclama:

-I no poden fer res? Tot açò es culpa del Santiago!

-Enric, no, espera!-li cridà l'Anna.

Però era massa tard, ja s'havia encaminat al parc on solien estar el Santiago i els seus brètols. Quan arribà es va plantar davant del Santiago i li recriminà:

-Casi la mates, no te'n avergonyixes?

Els brètols del Santiago es van mirar amb cara de terror. Mai havien pensat en matar-la, si no en deixar-la ferida, però res més.

-Jo? D'això mai, el que vaig fer va estar ben fet.

-Seras...-Comença l'Enric

Però no va pode continuar, perque el Santiago li va clavar un colp al cap amb el qual li deixà incoscient. Aquella nit, la Marina va morir. La última imatge seua va ser la seva cara calmada i serena, amb dues llàgrimes en les galtes com si plorara per el maltracte que havia rebut per part de la ciutat, per abandonar al seus amics o per ràbia de no saber mai el nom del seu amic anònim

Ainhoa de 1esop. GRUP de teresa,sandra igual

Quan Marina es va despertar , estrovava a l´hospital 9 d´octubre , estava en la UCI mig morimunda i molt afectada pel que li havia ocorregut ,tenia una costella trencada , tres dits de la ma trencats i tota la cara plena de moratons ,quan son pare samare i la via van entrar en la habitació li van dir que tenia que haver-li fet cas al pare de denunciar al santiago  i clar es ficaren a plorar per la seu filla , al passar el temps  es va anar recuperant que va ser extrany perque els metjes  li havien dit que anava a morir-se . Al dia seguent va anar

l´Enric a l´hospital i li va dir que els que li ho havien fet pagarien pel que li feren .Marina va tornar a casa per acabar de recuperar-se pero va anar  a pitjor  perque resulta que els amigs de santiago i ell no estaven a conformats en el que li havien fet a marina aleshores van anar a sa casa quan  els seua pares no estaven i la MATAREN . Aixi que enric, ana i els digue unes quantes cosetes  desde ahi ningu de aquell istitut esfica amb un negret .....

Ana Picó 1er P.

Ana

L'Enric va entrar a l'habitació on estava jo, i quan em va veure va sentir que el cor se li parava.

Supose que va ser el dolor qui em va despertar i em va traure al presnt, ja que l'Enric pareixia petrificat.

-Hola.-La veu temblorosa que va sorgir d'ell no es pareixia massa a la que fins ara havia usat.-Com estàs? Quina pregunta, es veu que no massa bé.-Un riure que no es podría qualificar com tal va eixir d'ell.  No vaig poder evitar dir:

-Me cague...no hi haurà per ahí cap ibuprofeno veritat?

-Si et posen més no és segur per a tu.

-I què ha passat amb el Santiago?-Dic de sobte. Un llamp d'odi em va recórrer. Enric va apretar els dents.

-No es pot demostrar que va ser ell. El director no em creu i...

-Què es creu? Què aixó me ho he provocat jo? Que sóc masoquista?

-Marina, jo que tu ho denunciaria, encara que no se si et faràn massa cas, et jure que si tinca que fer alguna barbaritat per asegurarme de que no et torna a fer mal...-va dir abans de continuar amb un to més firme i tranquill-ho faré.

En eixe moment, la televisió comença a donar les noícies. Una presentadora de somriure de dentífric comença: "Ahir van trobar a un xiquet d'un barri de Valéncia mort. La policia ha descartat el homicidi i pensa que ha sigut un possible suicidi. EL xiquet era..."

La televisió mostra les imagtes del Santiago abans de la seua mort i deixe d'escolar la televisió.

-Crec que va ser ell el que va raptar el meu amic. Tinc que trobar-ho!-vaig començar a cridar, desbordada per la meua situació, encara que una mica més tranquila al saber que el Santiago mai tornaria a fer mal a ningú.

En eixe moment una enfermera entra i em diu:

-Un xicot de pintes...extranyes vol parlas amb tú. El deixe passar? Porta moltes pulseretes i...

-Que pase perfavor.-La meua sonrisa era enorme.

-Doncs,  ja que vols estar amb gent del teu color i tal que jo ja no...

Sense deixar-lo acavar i amb les poques forces que em quedaven, em vaig alçar i el vaig donar un bes. I no un pico, un bes en tota regla.

-Supooose que no m'heu deixar passar per a fer d'espectador.-Va dir una veu en to jocós i divertida.-Tindré que tornar a marxar.

-No façes de rogar-vaig dir-que saps que et vuic molt.

Es va apropar i em va donar una abraçada.

-Tinc que parlas amb tu.-Va mirar a l'Enric.-També serà millor que escoltes xicot. Santiago em va rptar i em tenia en la casa on l'han trobat. Moltes vegades fardava de que si em movia em mataria i un dia, mentres em posava una pistola al cap a saber d'on, li van cridar i es va despistar, aixina que li vaig agafar la pistola i el vaig matar. Era ell o jo. Vaig posar-li la pistola a la ma i vaig fugir.

-Déu meu. I si vas a la càrcel?

-Aixó també tenim que parlar.-Va agar aire i va soltar de cop-em torne a casa. He trobat un lloc per a viure amb un amic i m'ha ofreit treball.

Les llagrimes van acudiar als meus ulls.

-Però tornaré a vsitarte. -Em va guinyar l'ull i li va dedicar una miradeta a l'Enric que pareixia dir:"Si li fas mal te mate." I Enric la va tornar dient sense cap dubte: "No ho faré, pero m'agradaria vore't intentant-ho." I després d'aixó el meu amic va desaparéixer de la meua vida.

Aleshores Enric es va apropar i va dir:

-Per on anávem?

Marta

Van passar cinc minuts i Anna es va apropar a vore que li havia passat a la seua amiga.  Poquet a poquet Marina es va poder alçar i van anar al metge juntes.

Menys mal que tot va acavar amb un esguinç al braç.  Mentres tot aixó pasava la mare i el pare buscàven al amic de Marina. La gran sorpresa va ser quan Anna i Marina van anar a casa de Enric "malalt" per contar-li el que els havia passat. En obrir la porta van vore a l'amic negret i a l'Enric i al Santiago prenent una fanata.

Inmediatament van cridar a la policia i van tancar a l'Enric i al Santiago a la presó. Després i molts anys més l'Anna, Marina i els pares van viure feliçment a Valéncia.

Mireia

L'Enric li va dir que tenia que tindre molta cura amb Santiago i els seus amics. Després d'aixó li va fer un bes i li va dir que si tenia algun conflicte amb ells que li ho diguera a ell. La Marina amb les poques forçes que li quedaven va somriure. L'Enric li va dir que no podia quedar-se més i va eixir de l'habitació de l'hospital pero abans de eixir va vore al Santiago amb els bretols dels seus amics entrant a l'hospital amb un ram de flors i una targeta. Va entrar  a l'habitació de Marina i li va deixar el ram de flors i la targeta a la cadira. En la targeta posava que ho sentia molt per tot...

Quant la Marina es va curar del tot i va tornar a l'escola  tots la reviren com si fóra una reina sobretot l'Enric encanvi Anna estava molt esranya i ni va saludar. Pero quan Marina no mirava se li va tirar damunt i la  va abraçar. Al eixir de  l'escola un amic que coneixia la Marina estava allí i li va preguntar que com estava. De sobte aparegué Enric. Tenia una expresió extranya a la cara la marina quan es va anar li ho va explicar tot  a Enric, que ho va entendre. En eixe moment Enric li va dir: vols eixir en mi? La mirna es va possar roja com una tomaca i no dubtar al dir que si.

Des d'aquell moment anaven el dos junts i un dia quant estaven el parc van vore a l'Anna i el Pere  i es varen adonar de que tenia novio. Ara  per fi tot era normal ja no hi havein més envolics i tots eren molt feliços.

Vero

L'Enric li va donar dos besos a les goles i es va posar a plorar, els pares van eixir de l'habitació i els varen deixar sols una estona.

Cuan els pares eixiren es baren besar als llavis com si el món s'estiguera acabant.

Per la nit els pares de Marina es varen quedar en casa de l'Enric i ell es va quedar amb ella ivaren practicar l'amor durant tota la nit, al despertar Marina li va dir a l'Enric que la deixara sola que necesitava soletat i l'Enric va anar-sen al quart del costat. Marina va agafar un paquet de pastilles i el va menjar tot.

Cuant els metges havien arribat era massa tard la Marina havia mort i no podien fer res.

Cuant l'Enric i Anna es varen enterar es varen quedar patidifusos, no paraben de plorar i plorar.

L'Enric, tot cabretjat amb Santiago li va dir lo que hi havia passat i que era sa culpa i li va pegar fins que el va deixar enterra. Anna el va parar i sel va portar a casa dels pares de Marina, on estaven tots els familiars i amics d'Oliva de ella, tots estaven plorant i desant rams de flors a l'ataud.

Uns messos més tard Enric es va suicidar i l'Anna es va mudar per tot el que hi havia passat.

Carla

Marina estava llità a terra molt malferida.

Es despertà a l'hospitali algú l'havia dut allí. De sobte apareix l'Enric . Quan la veu, li pega un bes i es va corrent pel Santiago. Ell sabia que ho havia fet el Santiago, no podia haver sigut altre, només ell.

Quan l'Enric té davant seua al Santiago li comença a pegar, pero tenia tot el dret del món després del que li havia fet a Marina. Li va pegar fins que el va deixar inconscient. Després tornà a l'hospital amb Marina, Anna també el va acompanyar.

De repent, van entrar els pares amb l'amic misteriòs. A Marina se li va dibuixar una sonrisa en la cara, peró açó també havia sigut cosa del Santiago.

Després d'un mes llarg a l'Hospital, Marina que sempre estava acompanyada de la seua parella "l'Enric" i l'Anna la seua amiga.

Els pares havien lluitat molt per a que el Santiago que estava en coma pagara per tot el que havia fet.

Marina ja podia eixir de l'Hospital i ara es trobava a casa, l'Enric també despertà, però tots els feixistes pagaren el que havien fet.

Desde eixe moment Marina visqué contenta amb l'Enric, la seua amiga Anna y la seua familia.

May més tornà a preocuparse pels feixistes ni pel Santiago.

FINAL HISTORIA MARINA ,DE AITANA VAZQUEZ 1P . DEL EQUIP DE CLAUDIA,SANDRA I ANDREA

La Marina era a terra,quan va arribar la policía i una ambulància .La policía va anar a per Santiago i el van apressar . L'ambulància va portar la Marina a l'hospital.Allà es trobaven sa mare,l'avia,son pare,l'Enric i l'Anna. Els metges no podien fer res més,quan de sopte la Marna va obrir els ulls i es trobava a la seua casa d'Oliva.La Marina no sabía el que estaba passant.Va baixar les escales i va veure els seus pares al saló.-Mare,pare anem a viure a Valencia?-va dir la Marina molt estranyada.Els pares quedaren el silenci uns minuts i esclataren a riure.-Marina no digues favades!-va dir la mare sense parar de riure.La Marina va reconèixer que havia sigut un smni.Ella no havia estat maï a Valencia,no havia conegut a ningú d'allà.

Des aquell somni la Marina va viure feliç per sempre.

      

                                                  FI   

Components: Natxo García, Pau Moreno i Rubén Martínez. 

Cap: Rubén.

De Natxo:

Marina estava molt ferida en terra, i a més estava inconscient. Quan és va despertar volia intentar anar-se pèro no podia, no tenia forces per anar-se, és donà conter de que tenia trencada una costella ,un peu,una cama i un braç. Amb les forçes que li quedaven va arrastrar-se 4 o 5 metres i és va donar compte de que l’Enric li va vore i derrepent va tancar els ulls.

Quan és va despertar és donà compte de que estava en l’hospital ingresada. El primer que va vore va ser l’Enric agafant-li la mà.L’Enric li va dir que havia  tingut molta sort d’haber sobreviscut i entonces l’Enricés va llançar sobre ella i li pegá un bes als llavis, ella es va sentir volguda altra vegada.

De Pau:

Marina caigué a terra rendida. Ja no sentia dolor. Marina va morir. La iaia en adonar-se va morir de pena. Els pares no podien viure aixina, i la mare es va ahorcar. El pare visqué la vida, pero mal viscuda. L’Enric, en adonar-se es deixá caure en mig del carrer, pensant en tots els bons records , i muigué. Anna va matar a el Santiago amb un ganivet afilat com una serra de beina. Després els amics del Santiago li acosaven i l’intentaven matar, pero ella es defensava. Al final tot acabá així.

De Rubén:

Marina estava insconcient i quan va obrir els ulls va vore a l’Enric corrent cap a ella i va tornar a tancar els ulls. Quan el va tornar obrir ya estava en la seua casa.

El Santiago li va trencar dos costelles pero ell va acabar en la carcel. L’Enric s’havia passat dos setmanes  cuidant de Marina en la seua casa. Li donava abraços i besets. L’Enric se va quedar dos setmanes sense anar al institut per cuidar de Marina. L’Anna va trobar també un xic molt simpatic que al final es van fer nuvis.

      Alicia Peiró Codoñer